10 ARGUMENTS CONTRA LA REFORMA

ARGUMENTARI BÀSIC CONTRA REFORMA LABORAL DEL GOVERN

1.- És la primera reforma laboral de la història que no ha comptat amb el coneixement previ dels agents socials i econòmics.

2.- Suposa un nou i gravíssim cop als drets laborals en aquest país.

3.- Desequilibra la balança de forma descarada a favor dels empresaris en detriment dels treballadors, que resten a disposició dels balanços econòmics de l’empresa com a simple instrument d’ajust de comptes.

4.- Generalitza l’abaratiment de l’acomiadament a 33 dies en cas improcedent i a 20 els precedents que, amb l’ampliació màxima de les causes objectives, seran la immensa majoria.

5.- Suprimeix l’autorització de l’administració per aprovar expedients de regulació d’ocupació amb la total indefensió que això generarà. Només es podran recórrer a través de la justícia ordinària i en cassos de vulneració de drets fonamentals.

6.- Les empreses es podran despenjar unilateralment dels convenis territorials o de sector.

7.- A partir d’ara els empresaris cobraran bonificacions de 3.600€ i 4.500€ per contractar joves i aturats de llarga durada respectivament; que pagaran els seus salaris amb el 50% de l’atur generat pel contractat, el que vol dir que els empresaris tindran preferència pels que tinguin prestacions més elevades i cap pels que l’hagin exhaurit; i que a sobre durant el primer any els podran acomiadar gratuïtament i a partir del següent amb 20 dies.

 

8.- Es produirà un efecte d’acomiadament massiu dels vells contractats per tornar-los a incorporar sota la regressiva legislació vigent o de substitució de nous contractats joves i en condicions de precarietat.

 

9.- Aquesta reforma, com d’altra banda ha reconegut el propi govern la setmana passada quan explicava les negres expectatives de l’ocupació per al 2012, no servirà per estimular la contractació. I no ho farà perquè el problema de l’atur al nostre país no té a veure amb el mercat de treball sinó amb el nostre model productiu.

 

10.- Cap reforma laboral pot reactivar l’economia, perquè en realitat el que cal és crèdit a l’abast d’empreses, inversió pública que dinamitzi els sectors productius i poder adquisitiu i estabilitat en la contractació per animar el consum. Està clar que no respon més que a les velles reivindicacions de la patronal que ara troben la seva oportunitat gràcies a la crisi econòmica.