ALERTA D`UNA NOVA CLASSE "PRECARIAT"

L’extensió de l’ocupació precària està generant un col·lectiu cada cop més ampli de persones que, tot i tenir feina, aquesta ni és digne ni els permet arribar a final de mes La  UGT de Catalunya ha presentat avui l’informe "Les cares de la precarietat", amb el que vol posar en evidència que no existeix una única forma de precarietat en el mercat de treball, sinó que hi ha moltes (temporalitat, salaris baixos, rotació, baixa qualificació, problemes de mobilitat i accessibilitat al lloc de feina, manca de conciliació...) i que tots en podem patir algun tipus.

 En el context laboral que vivim d’ocupació precària, flexibilitat, subcontractació, etc. són moltes les persones que tenen com a base comuna un contracte inestable, salaris baixos, poca protecció i seguretat, sense reconeixement professional, amb problemes de conciliació i amb escassos drets laborals. És el que la UGT de Catalunya defineix com el "precarietat", una nova classe dins de la classe treballadora que, tot i tenir feina, ni aquesta és digne ni els permet arribar a fi de mes. Aquest col·lectiu pateix un risc molt elevat de caure en l’atur i l’exclusió econòmica i social, sobretot en el període que s’obre de crisi econòmica.

Per visualitzar les diferents cares de la precarietat, l’informe inclou un "semàfor de la precarietat", que indica quines són les persones més afectades. El principal col·lectiu és el dels homes, dones i joves estrangers, procedents de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, ocupats al sector de la construcció o dels serveis, i que viuen a Lleida i a Barcelona.

Les principals reivindicacions de la UGT de Catalunya per millorar la situació del mercat de treball al nostre país són:

• La creació d’un Observatori del Mercat de Treball, que permeti a la Generalitat crear les polítiques d’ocupació adients a la realitat laboral.
• Una planificació estratègica de la Formació Professional.
• La creació d’itineraris d’orientació professional personalitats, que encara no existeixen a les Oficines de Treball de la Generalitat.
• Una oferta de formació flexible i adaptada a les necessitats de cada treballador, tant quan està treballant com quan es troba a l’atur.
• La potenció dels Pactes d’ocupació territorials perquè planifiquin les seves pròpies estratègies formatives.
• Beques i ajuts a la formació per a les persones aturades, amb una dotació econòmica adient i menys burocratitzades.